<para>El <firstterm>temps sideral</firstterm> significa literalment <quote>temps de les estrelles</quote>. El temps que estem habituats a emprar en les nostres vides és el temps solar. La unitat fonamental del temps solar és el <firstterm>dia</firstterm>: El temps que triga el Sol en viatjar 360 graus al voltant del cel, a causa de la rotació de la Terra. Les unitats menors del temps solar simplement són divisions d'un dia: </para><para>
</para><para>Encara que hi ha un problema amb el temps solar. Actualment la Terra no gira 360 graus en un dia solar. La Terra està en òrbita al voltant del Sol i al llarg d'un dia, es mou aproximadament un grau de la seva òrbita (360 graus/365,25 dies d'una òrbita completa = gairebé un grau per dia). Així que, en 24 hores, la direcció cap al sol variarà més o menys en un grau. Pel que la Terra té que girar 361 graus per a que existeixi la sensació de que el Sol ha viatjat 360 graus al voltant del cel. </para><para>En astronomia, ens preocupa quant triga la Terra en girar amb respecte a les estrelles <quote>fixes</quote> i no en respecte al Sol. Pel que ens agradaria tenir una escala temporal que elimini la complicació de l'òrbita de la Terra al voltant del Sol, i que es dediqui exclusivament a determinar el que triga la Terra en girar 360 graus en respecte a les estrelles. Aquest periode rotacional s'anomena <firstterm>dia sideral</firstterm>. Com a terme mitjà, és 4 minuts més curt que un dia solar, a causa del grau extra que la Terra ha de girar en un dia solar. En comptes de definir un dia sideral a 23 hores i 56 minuts, s'estableixen hores, minuts i segons siderals, que es corresponen a la mateixa fracció d'un dia com als seus homòlegs solars. Pel que, un segon solar = 1,00278 segons siderals. </para><para>El temps sideral és molt útil per a determinar a on estan les estrelles en un moment concret. El temps sideral divideix una rotació completa de la Terra en 24 hores siderals; igualment, el mapa del cel està dividit en 24 hores d'<firstterm>ascensió recta</firstterm>. Això no és una coincidència, el temps sideral local (<acronym>TSL</acronym>) indica l'ascensió recta del cel que està passant en aquest moment el <link linkend="ai-meridian">meridià local</link>. Així que, si una estrella té una ascensió recta de 05h 32m 24s, estarà en el meridià a la TSL=05:32:24. Més generalment, la diferència entre la <acronym>AR</acronym> d'un objecte i el temps sideral local indica la distancia que hi ha des de l'objecte fins al meridià. Per exemple, el mateix objecte a TSL=06:32:24 (una hora sideral més tard), estarà a una hora d'ascensió recta a l'oest del meridià, el que són 15 graus. Aquesta distància angular des del meridià és el que s'anomena l'<link linkend="ai-hourangle">angle horari</link> de l'objecte. </para>
<para>El temps sideral local és mostrat per &kstars; en el <guilabel>Rètol informatiu</guilabel>, amb l'etiqueta <quote>TS</quote> (haureu de <quote>ressaltar</quote> la caixa fent-hi doble clic per a veure el temps sideral). Tingueu en compte que el canvi a segons siderals no està sincronitzat amb el canvi a segons en temps local i temps universal. De fet, si observeu els rellotges detingudament, notareu que efectivament els segons siderals són un xic més curts que els universals i els locals. </para><para>Apunteu cap al <link linkend="ai-zenith">Zenit</link> (premeu <keycap>Z</keycap> o seleccioneu <guimenuitem>Zenit</guimenuitem> des del menú <guimenu>Focalitza</guimenu>). El zenit és el punt en el cel al que es mira <quote>cap amunt</quote> des de terra i és un punt del nostre <link linkend="ai-meridian">meridià local</link>. Tingueu en compte que l'ascensió recta del zenit: És exactament la mateixa que el vostre temps sideral local. </para>
