<indexterm><primary>Sistemes de coordenades celestes</primary>
<secondary>Resum</secondary></indexterm>
Un requeriment bàsic per a l'estudi del cel és el de determinar a on estan els objectes celestes. Per a especificar posicions celestes, els astrònoms han desenvolupat diversos <firstterm>sistemes de coordenades</firstterm>. Cadascun utilitza un engraellat de coordenades projectat a sobre de l'<link linkend="ai-csphere">esfera celest</link>, anàleg al <link linkend="ai-geocoords">sistema de coordenades geogràfic</link> emprat a la superfície terrestre. Els sistemes de coordenades tan sols es diferencien en l'elecció del <firstterm>pla fonamental</firstterm>, el qual divideix el cel en hemisferis iguals al llarg d'un <link linkend="ai-greatcircle">cercle major</link> (el pla fonamental del sistema geogràfic és l'equador de la Terra). Cada sistema de coordenades pren el seu nom en funció del seu pla fonamental. </para>
<para>El <firstterm>sistema de coordenades equatorial</firstterm> probablement és el sistema de coordenades celest més emprat. També és el que més s'assembla al <link linkend="ai-geocoords">sistema de coordenades geogràfic</link>, atès que ambdos utilitzen el mateix pla fonamental i els mateixos pols. La projecció de l'equador terrestre sobre l'esfera celest s'anomena <link linkend="ai-cequator">equador celest</link>. Igualment, la projecció dels pols geogràfics sobre l'esfera celest defineixen els <link linkend="ai-cpoles">pols celestes</link> nord i sud. </para><para>Encara que hi ha una important diferència entre el sistema equatorial i el geogràfic: Aquest últim està fixat a la Terra i rota junt amb ella. El sistema equatorial està fixat a les estrelles <footnote id="fn-precess"><para>actualment, les coordenades equatorials no estan tan fixades a les estrelles. Mireu <link linkend="ai-precession">precessió</link>. A més, si s'usa l'<link linkend="ai-hourangle">angle horari</link> en comptes de l'ascensió recta, el sistema equatorial passa a estar fixat a la Terra en comptes de a les estrelles.</para></footnote>, de manera que aparenta rotar a través del cel junt a les estrelles; però per descomptat, en realitat és la Terra la que gira sota el cel fixe. </para><para>L'angle <firstterm>latitudinal</firstterm> (com la latitud) del sistema equatorial s'anomena <firstterm>declinació</firstterm> (Dec per abreujar). Aquest mesura l'angle d'un objecte per sobre o per sota de l'equador celest. L'angle <firstterm>longitudinal</firstterm> s'anomena d'<firstterm>ascensió recta</firstterm> (AR per abreujar). Aquest mesura l'angle d'un objecte a l'est de l'<acronym>equinocci de primavera</acronym>. A diferència de la longitud, l'ascensió recta habitualment es mesura en hores en comptes de en graus, atès que l'aparent rotació del sistema de coordenades equatorial està molt relacionada amb el <link linkend="ai-equinox">temps sideral</link> i l'angle horari. Com una rotació completa del cel triga 24 hores en completar-se, hi ha (360 graus / 24 hores) = 15 graus en una hora d'ascensió recta. </para>
<para>El sistema de coordenades horitzontal utilitza l'<link linkend="ai-horizon">horitzó</link> local de l'observador com a pla fonamental. Això divideix convenientment el cel en un hemisferi superior que podeu veure i un hemisferi inferior que romandrà ocult (darrera de la mateixa Terra). El pol de l'hemisferi superior s'anomena <link linkend="ai-zenith">zenit</link>. El pol de l'hemisferi inferior s'anomena <firstterm>nadir</firstterm>. L'angle d'un objecte per sobre o per sota de l'horitzó s'anomena <firstterm>altitud</firstterm> (Alt per abreujar). L'angle d'un objecte al voltant de l'horitzó (mesurat des del punt nord, cap a l'est) s'anomena <firstterm>azimut</firstterm>. El sistema de coordenades horitzontal també és conegut com a sistema de coordenades Alt/Az. </para><para>El Sistema de coordenades horitzontal està fixat a la Terra, no a les estrelles. Pel que l'altitud i azimut d'un objecte canvien amb el temps, ja que l'objecte aparenta desplaçar-se a través del cel. A més, com el sistema horitzontal ve definit per l'horitzó de l'observador, el mateix objecte vist des de diferents llocs de la Terra al mateix temps tindrà diferents valors d'altitud i azimut. </para><para>Les coordenades horitzontals són molt útils per a determinar les hores de sortida i posta d'un objecte en el cel. Quan un objecte té una altitud=0 graus, aquest estarà sortint (si el seu azimut és < 180 graus) o ponent-se (si el seu azimut és > 180 graus). </para>
<para>El Sistema de coordenades eclíptic utilitza l'<link linkend="ai-ecliptic">eclíptica</link> com a pla fonamental. L'eclíptica és la ruta que aparenta seguir el Sol a través del cel durant el transcurs d'un any. També és la projecció del pla orbital de la Terra a l'esfera celest. L'angle latitudinal s'anomena <firstterm>latitud eclíptica</firstterm> i l'angle longitudinal s'anomena <firstterm>longitud eclíptica</firstterm>. A l'igual que l'ascensió recta en el sistema equatorial, el punt zero de la longitud eclíptica és l'<link linkend="ai-equinox">equinocci de primavera</link>. </para><para>Per a què penseu que podria servir un sistema de coordenades? Si heu respost que per a cartografiar objectes del sistema solar, heu encertat! Cadascun dels planetes (a excepció de Plutó) orbiten al voltant del Sol més o menys en el mateix pla, de manera que sempre aparenten estar en algun lloc proper a l'eclíptica (&pex;, sempre tenen latituds eclíptiques petites). </para>
<indexterm><primary>Via Làctia</primary></indexterm> El sistema de coordenades galàctic utilitza la <firstterm>Via Làctia</firstterm> com a pla fonamental. L'angle latitudinal s'anomena <firstterm>latitud galàctica</firstterm> i l'angle longitudinal s'anomena <firstterm>longitud galàctica</firstterm>. Aquest sistema de coordenades és d'utilitat per a estudiar la Galàxia pròpia (la nostra). Per exemple, potser voldreu estudiar des de la variació de la densitat de les estrelles en funció de la seva latitud galàctica, fins a com varia el disc de la Via Làctia. </para>
