<para>La finestra de configuració del &kmail; us permet configurar-lo de moltes maneres. Podeu fer-ho mitjançant <menuchoice><guimenu>Arranjament</guimenu><guimenuitem>Configura &kmail;...</guimenuitem></menuchoice>.</para>
<para>Aquesta restarà dividida en sis pàgines, cadascuna d'elles representada per una de les icones de la llista de l'esquerra al costat del diàleg. Les següents pàgines ho descriuen amb detall.</para>
<listitem><para>Us obre un diàleg oferint-vos diversos perfils de configuració. Podeu usar-los com a punt de partida per a la vostra pròpia configuració.</para></listitem>
<para>Podeu trobar una ràpida introducció a la pàgina <guilabel>Identitats</guilabel> en la secció <link linkend="getting-started">Començar</link>.</para>
<para>Aquesta pàgina us permetrà crear una o més <emphasis>Identitats</emphasis>, &pex;, combinacions de nom, adreces de correu i d'altres opcions. Per exemple, podeu crear una identitat per comunicació de negocis i una de personal. Si teniu més d'una adreça de correu electrònic, podreu crear una identitat per adreça. Llavores podreu seleccionar una identitat diferent en cada missatge en base al que calgui.</para>
<para>La pàgina consisteix en una llista d'identitats i botons per a gestionar-les. La llista d'identitats sempre mostrarà al menys una identitat, que serà la identitat <guilabel>Per omissió</guilabel>.</para>
<para>Per afegir una nova identitat a la llista, fer clic en el botó <guibutton>Nova...</guibutton>. Apareixerà un diàleg de <link linkend="configure-identity-newidentitydialog">Nova identitat</link>.</para>
<para>Podeu introduir el nom de la nova identitat en el camp d'edició <guilabel>Nova identitat</guilabel>. Aquest serà el nom mostrat en la llista d'identitat.</para>
<para>Usa les opcions del perfil de correu electrònic per omissió del <application>Centre de control</application> (podeu editar-lo sota <menuchoice><guimenu>Internet i xarxa</guimenu> <guimenuitem>Correu electrònic</guimenuitem></menuchoice> en el <application>Centre de control</application>).</para>
<para>Copia tots els camps des d'una identitat existent. Podeu escollir quina identitat copiar seleccionant l'entrada corresponent en el menú emergent <guilabel>Identitats existents</guilabel>.</para>
<para>Introduïu aquí el vostre nom complet (a vegades també s'anomena <emphasis>nom mostrat</emphasis>). Encara que aquest camp no sigui estrictament obligatori, es recomana introduir-hi el valor correcte.</para>
<para>Si la vostra adreça és <replaceable>Jordi Usuari <jordi@exemple.com></replaceable>, haureu d'introduir <userinput>Jordi Usuari</userinput> en el camp <guilabel>El vostre nom</guilabel> i <userinput>jordi@exemple.com</userinput> en el camp <guilabel>Adreça de correu</guilabel>.</para></example>
<para>La pestanya <guilabel>Criptografia</guilabel> us permet especificar les claus &openpgp; i &smime; associades amb aquesta identitat, així com triar la vostra preferència quant al format (cripogràfic) del missatge. </para>
<para>Aquí podeu seleccionar la clau que s'emprarà quan es signin (&openpgp;) missatges escrits emprant aquesta identitat. </para>
<para>De forma abreujada, tan sols es mostra l'«id» curt de les claus seleccionades. Passant amb el cursor del ratolí per sobre de la llista de claus se us mostrarà més informació en un consell d'eina. </para>
<para>Per a netejar l'etiqueta, premeu el botó <guibutton>Neteja</guibutton>. </para>
<para>Per a canviar la clau seleccionada, premeu el botó <guibutton>Canvia...</guibutton>. Es mostrarà una caixa de diàleg que amb totes les claus secretes &openpgp;, permetent-vos escollir-ne una. </para>
<para>Aquí podeu seleccionar la clau de xifratge &openpgp; per als missatges amb aquesta identitat i <xref linkend="configure-security-composing-encrypt-to-self"/> siguin efectius. Aquesta clau també s'usarà per a la funció <xref linkend="composer-attach-attach-my-public-key"/> de l'<link linkend="the-composer-window">editor</link>. </para>
<para>Per a canviar la clau seleccionada, premeu el botó <guibutton>Canvia...</guibutton>. Es mostrarà una caixa de diàleg amb la llista de totes les claus &openpgp; trobades al vostre anell de claus, i en la que se us permetrà escollir la que usareu. </para>
<para>Podeu netejar la llista de claus i obtenir més informació a sobre seu de la mateixa manera que es descriu per a <xref linkend="configure-identity-cryptography-openpgp-sign"/>. </para>
<para>Aquí podeu seleccionar el certificat &smime; que s'emprarà per a signar els missatges escrits amb aquesta identitat. </para>
<para>Per a canviar el certificat seleccionat, premeu el botó <guibutton>Canvia...</guibutton>. Apareixerà una caixa de diàleg que mostra totes les claus secretes &smime; de signat, i en la que se us permetrà escollir la que usareu. </para>
<para>Podeu netejar la llista de certificats i obtenir més informació tal i com es descriu per a la <xref linkend="configure-identity-cryptography-openpgp-sign"/>. </para>
<para>Aquí podeu escollir el certificat per al xifratge &smime; de missatges amb aquesta identitat i <xref linkend="configure-security-composing-encrypt-to-self"/>. </para>
<para>Per a canviar el certificat seleccionat, premeu el botó <guibutton>Canvia...</guibutton>. Una caixa de diàleg mostrarà el llistat de tots els certificats de xifratge &smime; que es trobin al vostre anell de claus local, i en la que se us permetrà escollir el que usareu. </para>
<para>Podeu netejar la llista de certificats i obtenir més informació tal i com es descriu per a la <xref linkend="configure-identity-cryptography-openpgp-sign"/>. </para>
<para>Aquí podeu seleccionar quin format per omissió usareu per al xifratge de missatges amb aquesta identitat. </para>
<para>Podeu escollir entre qualsevol dels quatre formats que suporta el &kmail; o deixar l'opció recomanada de <guilabel>Qualsevol</guilabel>, el qual escollirà un format adequat als destinataris del missatge, o fins i tot podrien crear-se dues còpies del missatge, una amb signat i/o xifratge &smime; i l'altra amb signat i/o xifratge &openpgp;. </para>
<para>La pestanya <guilabel>Avançada</guilabel> us permet especificar algunes rareses emprades o d'altres opcions especials per a l'actual identitat seleccionada.</para>
<para>Introduïu-hi l'adreça a la qual s'haurien de respondre els vostres missatges. Tan sols caldrà que ompliu aquest camp si difereix de la vostra adreça normal (especificada emprant la pestanya a <link linkend="configure-identity-general"><guilabel>General</guilabel></link> a <guilabel>Nom</guilabel> i <guilabel>Adreça de correu</guilabel> ), ja que de totes maneres les respostes per omissió apuntaran a l'adreça del remitent.</para>
<note><para>Aquest camp només és d'utilitat si desitgeu les respostes al vostre correu en un altre lloc que la vostra adreça normal, &pex;, si esteu emprant aquesta identitat per a enviar missatges des d'una adreça que no pot rebre missatges. Tingueu present que aquest camp possiblement serà desaprovat per les noves versions de l'estàndard de correu d'Internet. A més, algunes llistes sobreescriuen aquest camp de la capçalera amb la seva adreça postal per assegurar-se de que les respostes van cap a la llista en comptes de només a l'individu. Llavors la utilitat d'aquest camp és molt limitada i tan sols hauria d'usar-se en casos estranys.</para></note>
<para>Opcionalment, introduïu una adreça a la que s'hauran de remetre còpies ocultes del vostre missatge. Tingueu present que tan sols s'enviarà el BCC a aquesta adreça si està activada l'opció <menuchoice><guimenu>Visualitza</guimenu><guimenuitem>BCC</guimenuitem></menuchoice> quan editeu un missatge. Si us agradaria enviar un BCC sense importar quina sigui aquesta preferència, hauríeu de veure la pestanya <guilabel>Capçaleres</guilabel> de la pàgina <guilabel>Editor</guilabel>.</para>
<para>Seleccioneu la carpeta a la que s'hauran d'enviar els missatges després d'enviar-los emprant aquesta identitat: Els usuaris de <acronym>IMAP</acronym> haurien de plantejar-se canviar-ho a una carpeta <acronym>IMAP</acronym>, per a que el correu que enviïn sigui emmagatzemat en el servidor en comptes de a una carpeta local. D'aquesta manera podran accedir a aquests missatges des de diferents localitzacions.</para>
<tip><para>Podeu exercitar un control més fi a sobre dels missatges enviats creant el corresponent <link linkend="filters">filtre de missatges</link> que s'aplicarà als missatges sortints.</para></tip>
<para>Seleccioneu la carpeta a la que s'hauran d'enviar els esborranys usant aquesta identitat: Els usuaris de <acronym>IMAP</acronym> haurien de plantejar-se canviar-ho a una carpeta <acronym>IMAP</acronym>, per a que el correu que enviïn sigui emmagatzemat en el servidor en comptes de a una carpeta local. D'aquesta manera podran accedir a aquests missatges des de diferents localitzacions.</para>
<para>Seleccioneu o introduïu un servidor SMTP alternatiu per a ser emprat quan s'enviïn missatges emprant aquesta identitat.</para>
<note><para>Abans d'escollir-lo des de la llista, primer caldrà configurar els servidors de sortida del correu. Podeu fer això a la pestanya <link linkend="configure-accounts-sending"><guilabel>Envia</guilabel></link> de la pàgina <link linkend="configure-accounts"><guilabel>Comptes</guilabel></link>.</para></note>
<para>Aquesta pestanya us permet especificar una signatura (a vegades anomenada <quote>peu de pàgina</quote> o <quote>disclaimer</quote>) per a ser afegida a cada missatge enviat emprant aquesta identitat.</para>
<note><para>Aquest tipus de signatura no té res a veure amb les signatures (digital) que heu pogut seleccionar a la pestanya <link linkend="configure-identity-cryptography">Criptografia</link>. Aquesta paraula s'empra per a cridar a una signatura, però aquest terme també és usat a d'altres llocs, pel que conservarem aquesta notació. Tingueu present que aquestes signatures i les signatures digitals só dues coses completament diferents.</para></note>
<para>Marqueu l'opció <guilabel>Habilita signatura</guilabel> si desitgeu poder adjuntar la signatura quan empreu aquesta identitat. Per a adjuntar-la <emphasis>automàticament</emphasis> en cada nou missatge haureu de seleccionar <guilabel>Afegeix la signatura automàticament</guilabel> a la pàgina de configuració <guilabel>Editor</guilabel>.</para>
<para>El &kmail; pot obtenir la signatura de text des de diverses fonts. La tradicional als Unix és llegir el text des d'un fitxer anomenat <filename>.signature</filename> en la vostra carpeta d'inici. Aquest fitxer pot compartir-se amb d'altres programes i llavors s'empra la mateixa signatura en cada programa de correu que empreu.</para>
<para>Per a llegir el text des d'un fitxer de text que seleccioneu a <guilabel>Obtenir el text de la signatura des del fitxer</guilabel>. Introduïu el nom del fitxer en el camp <guilabel>Especifica el fitxer</guilabel> editant-lo o prement el botó a la dreta per a navegar pel vostre sistema de fitxers. Si desitgeu editar el fitxer, premeu el botó <guilabel>Edita el fitxer</guilabel>.</para>
<para>El &kmail; també pot llegir la signatura des de l'eixida d'un comandament. Tan és així que podeu emprar programes com el <command>fortune</command> per a crear un nou text de signatura per a cada missatge. Tota la impressió sobre <acronym>stdout</acronym> serà desada al cau i emprada com a text de la signatura.</para>
<para>Per a llegir el text des de l'eixida d'un comandament seleccioneu <guilabel>Obtenir el text de la signatura des de l'eixida d'una ordre</guilabel>. Introduïu el comandament (preferiblement la ruta completa) en el camp d'edició <guilabel>Especifica l'ordre</guilabel>.</para>
<para>Com a tercera opció, podeu introduir el text de la signatura directament en el diàleg de configuració del &kmail;. Per a fer això, seleccionar <guilabel>Obtenir el text de la signatura des del camp d'entrada inferior</guilabel> i introduir el text en la caixa de text que apareixerà.</para>
<note><para>En la Internet, per convenció les signatures estan separades del cos del missatge per una línia continguen tres únics caràcters <quote>-- </quote> (guionet, guionet, espai). Si aquest signe no està present, el &kmail; l'afegirà automàticament al text de la signatura.</para>
<para>Si no desitgeu que aparegui el separador automàticament, simplement afegiu-lo al text de la signatura.</para>
<para>Podeu cercar una ràpida introducció a la pàgina <guilabel>Comptes</guilabel> a la secció <link linkend="setting-up-your-account">Arranjar el vostre compte</link>.</para>
<para>Aquesta pàgina us permetrà configurar una o més <emphasis>comptes</emphasis> (d'entrada i de sortida), &pex; combinacions de servidors de correu, informació d'accés i d'altres opcions. Típicament, podreu crear un compte de sortida (usat per a enviar els missatges) i un compte d'entrada (usat per a rebre missatges). Podeu crear tants comptes com desitgeu i assignar cadascun a una <link linkend="configure-identity">identitat</link> diferent o decidir-ne una en base al missatge.</para>
<para>La pestanya <guilabel>Envia</guilabel> us permet definir nous servidors de sortida i establir algunes opcions comuns.</para>
<para>Per a informació bàsica, veure <link linkend="sending-mail">Arranjar el vostre compte: Envia</link>.</para>
<para>Quan feu clic a <guibutton>Afegeix...</guibutton> o <guibutton>Modifica...</guibutton> s'obrirà el diàleg <guilabel>Afegeix transport</guilabel> o <guilabel>Modifica transport</guilabel> respectivament. Per enviar mitjançant <application>sendmail</application> o programes similars podeu especificar-ne el nom i la localització del programa <command>sendmail</command>. Per a <acronym>SMTP</acronym> podeu especificar el <guilabel>Nom</guilabel>, <guilabel>Màquina</guilabel> i <guilabel>Port</guilabel> del servidor. Per habilitar <guilabel>El servidor necessita autenticació</guilabel> ompliu els camps <guilabel>Usuari</guilabel> i <guilabel>Contrasenya</guilabel> i els botons del <guilabel>Mètode d'autenticació</guilabel> a la pestanya <guilabel>Seguretat</guilabel>. Si no n'esteu segur a sobre de les opcions de seguretat podeu emprar la prova del &kmail; usant <guibutton>Comprova què és el que suporta el servidor</guibutton>.</para>
<para>Amb <guilabel>Confirma abans d'enviar</guilabel> apareixerà una caixa de confirmació cada vegada que envieu un missatge.</para>
<para>Amb <guilabel>Envia els missatges de la carpeta sortida</guilabel> us permetrà especificar quan s'enviaran tots els missatges que estan a la cua, &ead;, tots els missatges en la carpeta sortida a l'espera de ser enviats. Podeu triar entre:</para>
<listitem><para>El missatge a la cua tan sols seran enviats si seleccioneu <menuchoice><guimenu>Arxiva</guimenu><guimenuitem>Envia la cua de missatges</guimenuitem></menuchoice>.</para></listitem>
<term><guilabel>En les comprovacions de correu manuals</guilabel></term>
<listitem><para>Els missatges que estan a la cua s'enviaran després d'haver comprovat manualment si hi ha correu nou, &pex;, amb <menuchoice><guimenu>Fitxer</guimenu><guimenuitem>Comprova el correu</guimenuitem></menuchoice>. Per descomptat, també podeu fer-ho manualment enviant els missatges que hi ha a la cua amb <menuchoice><guimenu>Fitxer</guimenu><guimenuitem>Envia la cua de missatges</guimenuitem></menuchoice>.</para></listitem>
<term><guilabel>En totes les comprovacions de correu</guilabel></term>
<listitem><para>Els missatges que estan a la cua s'enviaran després d'haver comprovat si hi ha correu nou, &pex;, després de comprovar automàticament o manualment si hi ha missatges. Per descomptat, també podeu fer-ho manualment enviant els missatges que hi ha a la cua amb <menuchoice><guimenu>Fitxer</guimenu><guimenuitem>Envia la cua de missatges</guimenuitem></menuchoice>.</para></listitem>
<para>El <guilabel>Mètode d'enviament predeterminat</guilabel> us permetrà definir què passa quan un missatge és enviat. Si seleccioneu <guilabel>Envia ara</guilabel>, el missatge serà enviat immediatament al servidor de correu, si escolliu <guilabel>Envia després</guilabel>, el missatge serà enviat a la cua de missatges a la sortida per a ser enviats després amb el comandament <menuchoice><guimenu>Fitxer</guimenu><guimenuitem>Envia la cua de missatges</guimenuitem></menuchoice> o automàticament quan comproveu el vostre correu, depenent de l'opció de més amunt <guilabel>Envia els missatges de la carpeta sortida</guilabel>.</para>
<para><guilabel>Propietats del missatge</guilabel> us permet seleccionar com serà codificat el vostre missatge quan aquest sigui enviat. <guilabel>Accepta 8 bits</guilabel> vol dir que el &kmail; enviarà el vostre missatge en <acronym>ASCII</acronym> de 8 bits, el qual significa que tots els caràcters especials com ara lletres accentuades seran enviades tal qual. Si està seleccionat <guilabel>Conforme MIME (Citat imprimible)</guilabel>, els caràcters especials seran codificats seguint l'estàndard de codificació &MIME;, el qual pot ser més portable per a d'altres sistemes de correu a part del <acronym>ASCII</acronym> de 8 bits. Nosaltres us recomanem l'ús de <guilabel>Conforme MIME</guilabel>.</para>
<note><para>Fins i tot quan la codificació <guilabel>Accepta 8 bits</guilabel> estigui seleccionada el &kmail; usarà <guilabel>Conforme MIME</guilabel> en algunes situacions, per exemple per a l'enviament de missatges signats criptogràficament.</para></note>
<para><guilabel>Domini predeterminat</guilabel> us permet especificar quin nom de domini s'haurà d'emprar per a completar les adreces de correu que tan sols consten del nom d'usuari del remitent. Per exemple, si establiu el nom de domini a <replaceable>kde.org</replaceable> llavores els missatges que envieu a <replaceable>alba</replaceable> seran enviats a <replaceable>alba@kde.org</replaceable>.</para>
<para>Per a informació bàsica, veure <link linkend="receiving-mail">Arranjar el vostre compte: Rebre</link>.</para>
<para><guilabel>Comprova el correu en engegar</guilabel> us permet especificar si KMail ha de verificar si hi ha correu nou immediatament després d'iniciar-se.</para>
<para>Amb <guilabel>Notificació de correu nou</guilabel> podreu establir com us notificarà el &kmail; si han arribat nous missatges. Per descomptat això tan sols ho farà si està activat <guilabel>Habilita l'interval de comprovació del correu</guilabel> per almenys un compte: El <guilabel>Timbre</guilabel> reproduirà un so curt, mentre que en opcions de notificació més avançades estan disponibles mitjançant el botó <guibutton>D'altres accions</guibutton>.</para>
<para>Aquesta secció us permet canviar el tipus, mida i caràcter del joc amb el que es mostren les fonts. <guilabel>Cos del missatge</guilabel> estableix la font pel plafó de lectura, <guilabel>Editor</guilabel> estableix la font per a escriure missatges en la finestra d'edició. Hi ha una entrada a part per a <guilabel>Llista de missatges - Camp de la data</guilabel> podreu escollir una font monoespai per a una millor llegibilitat del camp de la data.</para>
<para>Aquesta secció us permet canviar el color del text <guilabel>Recicla colors en texts molt citats</guilabel>, pel que el text citat més de tres vegades apareixerà en color. Tingueu present que el color del <guilabel>Text citat</guilabel> tan sols funcionarà en el missatge a llegir, no a l'editor. </para>
<para><guilabel>Mostra la barra d'estatus HTML</guilabel> activa una barra al costat esquerra del plafó lector que us informa de si un missatge és &html; o no. Això és important atès que els missatges &html; poden imitar l'aparença d'un missatge signat i xifrat, pel que hauríeu de ser conscients de que llegiu un missatge &html;. La mateixa barra d'estatus &html; no es pot veure influenciada pel codi &html; del missatge.</para>
<para>La secció <guilabel>Distribució de la finestra</guilabel> us permet escollir la distribució de la finestra principal. Podeu escollir si voleu veure el <guilabel>Plafó de vista prèvia del missatge</guilabel> o si no el voleu de cap manera.</para>
<para>L'opció <guilabel>Mostra l'arbre MIME</guilabel> us permet escollir quan es mostrarà l'arbre MIME: l'arbre MIME forma part de la finestra principal que us permet tenir accés a tots els adjunts d'un missatge. <guilabel>Mai</guilabel> deshabilitarà l'arbre MIME (tingueu present que encara podreu accedir als adjunts com a icones), <guilabel>Sempre</guilabel> mostrarà un arbre MIME encara que el missatge no tingui un adjunt. <guilabel>Elegant</guilabel> tan sols mostrarà l'arbre MIME si això té sentit, &pex;, si el missatge actual conté almenys un adjunt o parts &html;.</para>
<para>Amb <guilabel>Mostra la mida dels missatges</guilabel> seleccionat hi haurà una altra columna en el plafó principal que mostrarà la mida dels missatges.</para>
<para><guilabel>Mostra les icones del xifratge</guilabel> afegirà més informació d'estatus a les columnes <guilabel>Assumpte</guilabel> en el plafó de la capçalera: cada missatge que estigui signat tindrà una petita icona <guiicon>Signat</guiicon> al capdavant de l'assumpte, cada missatge que estigui xifrat tindrà una petita icona <guiicon>Xifrat</guiicon> al capdavant de l'assumpte. Tingueu present que podeu seleccionar un missatge abans de que apareguin aquestes icones, fins després tan sols es mostraran els signes d'interrogació.</para>
<para><guilabel>Enllaça les capçaleres de la llista de missatges</guilabel> posarà tots els missatges en el plafó de capçaleres en una llista en arbre, per a que les respostes a un missatge estiguin directament a sota del mateix.</para>
<para>Amb <guilabel>Opcions dels fils de conversa</guilabel> podeu seleccionar quins fils hauran d'aparèixer desplegats (<guilabel>oberts</guilabel>) per omissió o si hauran d'estar plegats (<guilabel>tancats</guilabel>). Per descomptat encara podreu obrir/tancar els fils de conversa emprant els botons <guilabel>+</guilabel>/<guilabel>-</guilabel>.</para>
<para>amb <guilabel>Mostra la data</guilabel> podreu escollir entre diversos formats de la data. El <guilabel>Format de la localització</guilabel> és el que podeu especificar sota <guilabel>Regional i accessibilitat</guilabel> en el &kcontrol;. Per al format <guilabel>A mida</guilabel> podeu aconseguir una descripció dels possibles valors prement <keycombo action="simul">&Maj;<keycap>F1</keycap></keycombo> i llavors fent clic en l'opció <guilabel>A mida</guilabel>.</para>
<para>Si habiliteu la icona a la safata del sistema, se us mostrarà una petita icona de &kmail; amb el número de missatges sense llegir. Podeu habilitar la icona de la safata de sistema del &kmail; amb <guilabel>Habilita la icona a la safata del sistema</guilabel> i amb <guilabel>Mode de la safata del sistema</guilabel> podeu indicar si la icona de la safata s'haurà de mostrar sempre o tan sols quan hi hagi missatges sense llegir.</para>
<para>Si la icona està visible, podeu ocultar la finestra principal del &kmail; fent clic a sobre de la icona o fent clic a sobre del botó de tanca de la finestra principal. Al fer clic a sobre de la icona podeu fer que la finestra principal del &kmail; torni a ser visible. Si feu clic a sobre de la icona amb el &BDR; obtindreu un menú amb uns quants comandaments d'utilitat. Podeu comprovar si hi ha correu nou, crear un missatge nou o sortir del &kmail;. Addicionalment, hi ha una entrada <guilabel>Missatges nous en</guilabel>, que llista totes les carpetes que tinguin missatges sense llegir. Si seleccioneu una d'aquestes carpetes, es seleccionarà aquesta carpeta a la finestra principal del &kmail;. </para>
<para>Si està marcada, la signatura definida a la <link linkend="configure-identity-signature">pàgina identitat</link> serà inclosa automàticament al final de tots els missatges que heu creat (&ead;, els missatges nous, les respostes, &etc;). </para>
<para><guilabel>Empra el citat intel·ligent</guilabel> trencarà les línies llargues però intentarà mantenir el citat correcte (&pex;, la <quote>> </quote> sempre estarà al principi de la línia). </para>
<para>Si està marcada, <xref linkend="composer-options-request-mdn"/> restarà <emphasis>activat</emphasis> per omissió. Marqueu aquesta opció tan sols si sabeu el que esteu fent. Moltes persones consideren que les &mdn; só molestes (o simplement les ignoren). És millor decidir si les demanen missatge a missatge. </para>
<para>Us permet introduir retorns de carro en la finestra de l'editor i establir la columna en la que es farà (probablement no haureu de canviar el valor per omissió, que és <userinput>78</userinput>). </para>
<para>Es crearà regularment una copia de seguretat del text que hi ha a la finestra de l'editor. Aquesta opció us permet indicar l'interval que s'usarà per a crear la copia de seguretat. Podeu deshabilitar el desat automàtic si establiu el seu valor a <literal>0</literal>. </para>
<para>Si no us agrada l'Editor en podeu escollir un de diferent. Tingueu en compte que la finestra de l'editor encara s'obrirà i l'editor extern tan sols ho farà mentre escriviu en el cos del missatge. Una vegada fet, deseu el text i sortiu de l'editor. Tot seguit el text apareixerà a la finestra de l'editor, des d'on podreu enviar-lo. Tingueu en compte que el vostre editor no pot retornar immediatament, pel que haureu d'usar, &pex;, <userinput> <command> gvim <option>-f</option> <varname>%f</varname> </command> </userinput> per a l'aplicació <application>gvim</application>. </para>
<para>La pestanya <guilabel>Frases</guilabel> us permetrà definir les línies generades automàticament que s'afegiran a la resposta d'un missatge, al reenviar missatges i els caràcters que s'afegiran al davant del text citat. Hi ha tot un seguit de caràcters especials, precedits per % per a inserir certs valors, els quals só mostrats a la part superior de la secció <guilabel>Frases</guilabel>. Podeu afegir-hi frases de resposta en un idioma diferent al que està predefinit en el &kde; usant el botó <guilabel>Llengua</guilabel>. Això tan sols funcionarà per a les llengües del paquet i18n que tingueu instal·lades.</para>
<para>Aquesta secció conté una llista de prefixos per a <quote>Respondre</quote> i <quote>Reenviar</quote>. Si rebeu missatges que usen prefixos diferents a l'estàndard, podeu afegir aquí el mode en el que el &kmail; els reconeixerà. D'aquesta manera el &kmail; pot ignorar quan ordena els missatges i quan estableix l'assumpte d'una resposta o reenviament, substituint opcionalment per <quote>Re:</quote> o <quote>Fwd:</quote> respectivament.</para>
<para>Des d'aquí podreu gestionar el joc de caràcters per omissió usat als vostres missatges. Cada missatge que envieu serà verificat per si està escrit en un dels jocs de caràcters aquí llistats, començant de d'alt a baix. Si no ho està, apareixerà un diàleg que us demanarà a que escolliu manualment un joc de caràcters usant <menuchoice><guimenu>Opcions</guimenu><guisubmenu>Estableix la codificació</guisubmenu></menuchoice>. </para>
<para>Si seleccioneu <guilabel>Manté el joc de caràcters original en respondre o reenviar (si és possible)</guilabel>, es mantindrà el joc de caràcters del missatge original, a menys que ara hi hagi nous caràcters que no estiguin representats usant aquest joc de caràcters.</para>
<para>Marcar la caixa de selecció <guilabel>Usa aquest sufix per a l'Id del missatge</guilabel> si desitgeu que el &kmail; generi l'Id del missatge amb un sufix personalitzat. Inseriu el sufix que desitgeu en el camp <guilabel>Sufix personalitzat pel Id del missatge</guilabel>. Si us plau, assegureu-vos de que que especifiqueu sigui únic a tot el món. El millor seria usar un domini de la vostra propietat. Si no marqueu <guilabel>Sufix personalitzat per a l'Id del missatge</guilabel> el &kmail; generarà automàticament l'Id del missatge complet. Si no sabeu del que estem parlant No marqueu aquesta opció.</para>
<para>La llista <guilabel>Defineix els camps personalitzats per a la capçalera MIME</guilabel> estableix les capçaleres que el &kmail; haurà d'usar per als seus missatges sortints. Podeu inventar nous camps i solapar als existents. Aquesta característica tan sols és d'utilitat per a usuaris avançats.</para>
<para>Si heu d'enviar adjunts amb noms de fitxer que tinguin caràcters no anglesos per als usuaris de Outlook(TM) o Outlook Express(TM), llavores potser voldreu marcar l'opció <guilabel>Anomenament dels adjunts compatible amb Outlook</guilabel>. &kmail; intentarà codificar els noms dels adjunts d'una forma no estàndard que entendrà Outlook(TM).</para>
<para>Tingueu en compte que el &kmail; crearà un missatge no conforme amb els estàndards i, en conseqüència, és possible que els clients de correu que sí els compleixen no puguin comprendre el missatge. De manera que, a menys que no disposeu d'una altra opció, no hauríeu d'habilitar aquesta opció.</para>
<para>Marqueu la caixa de verificació <guilabel>Habilita la detecció de la falta d'adjunts</guilabel> si voleu que &kmail; us avisi si procediu a enviar un missatge sense adjunts tot i que el text del missatge contingui certes paraules que indiquin que n'hi volíeu incloure un. La llista de paraules clau es pot modificar.</para>
<para>Si està marcada, &kmail; mostrarà els missatges &html; amb el seu format i aspecte &html;. És altament recomanable el deixar aquesta opció desactivada, per culpa de problemes de seguretat al mostrar l'&html;. Quan aquesta opció està desactivada, encara podeu llegir els missatges &html;, però tan sols com a text pla. </para>
<para>Si està marcada, &kmail; podrà carregar imatges externes, fulls d'estil, &etc; des d'Internet quan estigui mostrant un missatge &html;. És altament recomanable el deixar aquesta opció desactivada (encara que això no tindrà efecte si tan sols veieu els missatges en text pla). Afegint referències externes als seus missatges, la gent pot enviar correu brossa (Spam) que podria detectar que esteu mirant el seu missatge. Tingueu present que aquesta opció no afectarà al &Java;, Javascript i als connectors -aquests sempre estan deshabilitats i no són permesos de cap manera-. </para>
<para>Les &mdn; són una generalització del que normalment s'anomena un <quote>rebut de lectura</quote>. L'autor del missatge sol·licita que se li envieu una notificació de disposició i el programa de correu del destinatari genera una resposta per a que l'autor pugui saber què ha succeït amb el seu missatge. Els diferents tipus de disposició són <quote>mostrat</quote> (&ead;, llegit), <quote>esborrat</quote> i <quote>tramés</quote> (&pex;, reenviat). </para>
<para>Estan disponibles les següents opcions (que es mostren en la llista <guilabel>Política d'enviament</guilabel>) per a controlar <emphasis>quan</emphasis> envia les &mdn; el &kmail;: </para>
<para>Tan sols respon a les peticions després de demanar permís a l'usuari. D'aquesta manera, podeu enviar les &mdn; per als missatges que seleccioneu i denegar o ignorar les altres. </para>
<para>Envia sempre una notificació de <quote>denegat</quote>. Tan sols és <emphasis>una mica</emphasis> millor que enviar les &mdn; sempre. L'autor encara reconeix que heu actuat amb els missatges, tot i que no pot dir si els heu esborrat o si els heu llegit, &etc; </para>
<para>Envia sempre la notificació de disposició sol·licitada. Això vol dir que l'autor del missatge reconeixerà quan heu actuat amb el missatge i, a més, què ha ocorregut amb aquest (visualitzat, esborrat, &etc;). Aquesta opció està altament desaconsellada, però té sentit quan no us preocupi la vostra privacitat, &pex;, en la gestió d'una relació comercial, aquesta restarà disponible. </para>
<para>Si no esteu segur, experimenteu una mica amb <guilabel>Pregunta</guilabel> i si considereu molestes les preguntes del &kmail;, passeu a <guilabel>Ignora</guilabel>. </para>
<para>Estan disponibles les següents opcions (llistades com <guilabel>Cita el missatge original</guilabel>) per a controlar <emphasis>quant</emphasis> del missatge original haurà d'enviar el &kmail; en les &mdn;. </para>
<para>No s'enviarà cap part del missatge que els obligatoris id. del missatge i el destinatari original, que s'inclouen en la resposta &mdn;. Es preserva prou informació com per a que el remitent trobi el missatge entre els que ha enviat i per al que s'ha generat aquesta &mdn;. </para>
<para>Adjunta tot el missatge en la notificació de disposició. Normalment, és un excés. No afegeix cap informació valuosa que es pugui deduir de les capçaleres del missatge, però tot i així la gent insisteix a vegades en aquesta forma, perquè per als humans és molt més fàcil correlacionar el contingut del missatge que tan sols les capçaleres. </para>
<para>Tan sols adjunta les capçaleres a la notificació de disposició. Normalment, n'hi ha prou per a que tant els humans (pel assumpte) com els ordinadors (per l'id. del missatge) puguin correlacionar amb facilitat la &mdn; amb el missatge original. </para>
<para>Aquesta opció suprimeix l'enviament de les &mdn; si el missatge està xifrat (parcial o totalment). És quelcom així com un intent d'emprar la característica &mdn; del &kmail; com a un <emphasis>oracle</emphasis> per a deduir si sereu capaç de desxifrar el missatge o no. </para>
<para>Parlant estrictament, aquesta opció no és necessària, perquè el &kmail; envia les &mdn; sense importar que el missatge es pugui desxifrar correctament o no (la petició de notificació de disposició es basa en la part no xifrada del missatge), però dona a l'usuari preocupat per la seguretat l'opció d'enviar-los sempre si així ho va sol·licitar (opció sense marcar), o mai (opció marcada). </para>
<para>Si no esteu segur, deixeu-la sense marcar. </para>
<para>Si està marcada, el &kmail; importarà automàticament qualsevol adjunt que contingui claus &openpgp; cap a l'anell de claus local, i qualsevol adjunt que contingui claus &smime; cap a la caixa de claus local. </para>
<para>Verificar les signatures &smime; sempre implica importar els certificats que contenen. Aquesta opció no té efecte sobre això. Tampoc està relacionada amb la característica <option>auto-key-retrieve</option> (recuperació automàtica de claus), a on &gpg; intenta importar les claus desconegudes des d'un servidor de claus. </para>
<para>Aquesta opció habilita un mode d'ús del xifratge de correu que a vegades (de forma incorrecta) s'anomena xifratge de <quote>tan sols transport</quote>. En aquest mode d'operació, el xifratge del missatge es descarta tan aviat com s'abasta el destí. El xifratge tan sols es manté mentre el missatge està de camí. </para>
<para>El &kmail; admet aquest mode a mitges, perquè aquesta funcionalitat hauria d'estar ubicada a nivell del <emphasis>servidor</emphasis> de correu (<acronym>MTA</acronym>) en comptes de a nivell del <emphasis>client</emphasis> de correu (<acronym>MUA</acronym>). De manera que les futures versions del &kmail; no admetran aquesta opció. </para>
<para>Si està marcada, els missatges seran emmagatzemats en la vostra carpeta <guilabel>enviats</guilabel> com si els haguéssiu enviat (&ead;, si estaven xifrats, llavores seran emmagatzemats d'aquesta manera). </para>
<para>Si no està marcada, els missatges <emphasis>sempre</emphasis> seran emmagatzemats sense xifrar en la vostra carpeta <guilabel>enviats</guilabel>, encara que s'hagin enviat xifrats. </para>
<para>Si està marcada, cada vegada que xifreu un missatge apareixerà una caixa de diàleg que us mostrarà les claus de xifratge que s'empraran per a cada destinatari. Podeu revisar l'elecció de claus, llavores canviar-la i aprovar o cancel·lar l'operació de xifratge. Us recomanem que mantingueu marcada aquesta opció, perquè fa que el procediment de xifratge sigui més transparent. </para>
<para>També conegut com a <quote>xifratge oportunista</quote>. Si està marcada, el &kmail; intentarà fer coincidir els destinataris amb les claus (&openpgp; o &smime;), encara que <emphasis>no</emphasis> hagin requerit específicament el xifratge. Si es trobessin claus utilitzables per a tots els destinataris, el &kmail; us preguntaria si s'ha o no de xifrar el missatge. </para>
<para>És molt recomanable que l'activeu, d'aquesta manera fareu que el xifratge de missatges sigui realment fàcil d'usar. </para>
<para>Si està marcada, el &kmail; no intentarà signar ni xifrar els missatges que es desin en la carpeta <guilabel>esborranys</guilabel>. És més convenient, i no provoca una gran pèrdua de seguretat, atès que la carpeta dels esborranys és segura. Els usuaris de &imap; poden voler desactivar aquesta opció si la seva carpeta <guilabel>esborranys</guilabel> resta en el servidor. </para>
<para>Si està marcada, el &kmail; mostrarà una advertència si per qualsevol motiu s'hagués d'enviar un missatge sense que estigui signat digitalment. </para>
<para>Tot i que és freqüent el signar tots els missatges que s'envien, no ho és el xifrar-los sempre. A menys que la política d'empresa sigui el no enviar mai missatges sense xifrar, podria ser una bona idea deixar aquesta opció sense marcar i confiar en el <link linkend="configure-security-composing-opportunistic-encryption">xifratge oportunista</link> per a que us avisi si <emphasis>s'haurien</emphasis> d'enviar els missatges xifrats tot i sense el requeriment dels remitents. </para>
<para>Si està marcada, el &kmail; emetrà una advertència si s'hagués d'usar un certificat &smime; o una clau &openpgp; per a un destinatari del qual l'adreça de correu electrònic no estigui llistada entre les adreces emmagatzemades en el certificat. </para>
<para>Entre les situacions que provoquen aquesta advertència s'inclou quan es configuren les claus &openpgp; o els certificats &smime;, quin es xifra, i quan es verifiquen signatures, si la signatura es va fer amb un certificat que no inclou l'adreça de correu electrònic del remitent. </para>
<para>Si està marcada, el &kmail; us avisarà si el certificat &smime; o la clau &openpgp; que s'usa va a caducar aviat. </para>
<para>El període en el que avisar abans de la caducitat de la clau/certificat es pot configurar per separat per a les claus de signat i de xifratge, així com (en el cas de &smime;), per als certificats d'usuari final, els certificats <acronym>CA</acronym> intermedis i els certificats arrel. </para>
<para>A part dels principals missatges d'advertència descrits anteriorment, n'hi ha més; d'avis i d'informació, els quals contenen una opció per a no tornar a mostrar. Si els voleu tornar a habilitar després de seleccionar que no es tornessin a mostrar, podeu aconseguir-ho prement aquest botó. <footnote> <para>Aquest tornarà a habilitar <emphasis>totes</emphasis> aquestes advertències per al &kmail;. No té gaire sentit en pro de permetre una selecció més fina el que les advertències es mostrin cada vegada, simplement podeu anar marcant l'opció de que es tornin a ocultar la pròxima vegada que apareguin. </para>
<para>Aquesta pestanya conté les entrades seleccionades al <link linkend="configure-security-crypto-backends-configure">diàleg de configuració del dorsal dinàmic</link> per a &gpgsm;. Si us plau, referiu-vos al manual de &gpgsm; si voleu una descripció d'aquestes opcions. </para>
<para>Si està marcada, els certificats &smime; es validaran emprant llistes de revocació de certificats (les <acronym>CRL</acronym> -Certificate Revocation Lists-). </para>
<para>Si aquesta opció està seleccionada, els certificats &smime; seran validats emprant el protocol estatus dels certificats en línia (<acronym>OCSP</acronym> -Certificate Revocation Lists-). </para>
<para>Ompliu la <acronym>URL</acronym> del <acronym>OCSP</acronym> en el camp reservat a aquest efecte. </para>
<para>Introduïu la adreça del servidor de validació de certificats en línia. La <acronym>URL</acronym> usualment comença per <emphasis>http://</emphasis>. </para>
<para>Per omissió, <guilabel>GnuPG</guilabel> usa el fitxer <emphasis>~/.gnupg/policies.txt</emphasis> per a comprovar si s'admet la política d'un certificat. Si aquesta opció està seleccionada, no es comprovaran les polítiques. </para>
<para>Si aquesta opció està marcada, no s'empraran mai les llistes de revocació de certificats per a validar els certificats <acronym>&smime;</acronym>. </para>
<para>Marqueu aquesta opció si voleu que els certificats dels emissors dels que no se'n disposi siguin obtinguts quan calgui. Això s'aplica a ambdós mètodes de validació, les <acronym>CRL</acronym> i <acronym>OCSP</acronym>. </para>
<para>Quan es cerca la localització d'una <acronym>CRL</acronym>, <quote>el certificat "a comprovar"</quote> usualment conte el que es coneix com a entrades punt de distribució (<acronym>DP</acronym> -Distribution Point-) CRL, que són les <acronym>URL</acronym> que descriuen la manera d'accedir a la <acronym>URL</acronym>. La primera entrada <acronym>DP</acronym> que es trobi és la que s'usarà. Amb aquesta opció, totes les entrades que emprin l'esquema <acronym>HTTP</acronym> seran ignorades quan s'estigui cercant un <acronym>DP</acronym> adequat. </para>
<para>Si aquesta opció està seleccionada, el valor de l'intermediari <acronym>HTTP</acronym> que es mostra a la dreta (i que prové de la variable d'entorn http_proxy) serà l'emprada per a qualsevol petició <acronym>HTTP</acronym>. </para>
<para>Introduïu aquí la localització del vostre intermediari <acronym>HTTP</acronym>, el qual serà emprat per a totes les peticions <acronym>HTTP</acronym> relacionades amb <acronym>&smime;</acronym>. La sintaxi és <quote>màquina:port</quote>, per exemple, <emphasis>el_meu_intermediari.algun_lloc.com:3128</emphasis>. </para>
<para>Quan es cerca la localització d'una <acronym>CRL</acronym>, <quote>el certificat "a comprovar"</quote> usualment conte el que es coneix com a entrades punt de distribució (<acronym>DP</acronym> -Distribution Point-) CRL, que són les <acronym>URL</acronym> que descriuen la manera d'accedir a la <acronym>URL</acronym>. La primera entrada <acronym>DP</acronym> que es trobi és la que s'usarà. Amb aquesta opció, totes les entrades que emprin l'esquema <acronym>LDAP</acronym> seran ignorades quan s'estigui cercant un <acronym>DP</acronym> adequat. </para>
<para>A l'indicar aquí un servidor <acronym>LDAP</acronym> fareu que totes les peticions <acronym>LDAP</acronym> vagin a través d'aquest servidor. De manera més precisa, aquesta opció solapa a qualsevol màquina i port especificat en una <acronym>URL de LDAP</acronym> i també s'usarà si s'han omès la màquina i el porto de la <acronym>URL</acronym>. Tan sols s'usaran d'altres servidors <acronym>LDAP</acronym> si falla la connexió amb l'<emphasis>intermediari</emphasis>. La sintaxi és <acronym>MÀQUINA</acronym> o <acronym>MÀQUINA:PORT</acronym>. Si s'omet el <acronym>PORT</acronym>, s'usarà el <quote>port 389</quote> (el port estàndard per a <acronym>LDAP</acronym>). </para>
<para>En aquesta pestanya podeu configurar quins dorsals de xifratge s'usaran per a les operacions criptogràfiques d'&openpgp; i &smime; (com signar i xifrar). </para>
<para>A la dreta podeu veure una llista dels dorsals disponibles. A sota de l'entrada de cada dorsal podeu veure quins protocols admet (&openpgp; i/o &smime;).Si no es mostra un protocol, es que el dorsal no l'admet. Si es mostra però en color gris, el dorsal admet el protocol, però no s'han trobat alguns dels programes requerits o be han ocorregut errors durant la inicialització. Si premeu <guibutton>Reescaneja</guibutton>, apareixerà una caixa de diàleg que llistarà els motius d'aquesta falla en la inicialització. </para>
<para id="configure-security-crypto-backends-configure">Per a configurar un dorsal, seleccioneu-la en la llista de dorsals disponibles i premeu <guibutton>Configura...</guibutton>. El diàleg de configuració per dorsal es crea dinàmicament a partir de la informació que retorna el dorsal. Aquest pot canviar si actualitzeu les aplicacions del dorsal, encara que el mateix &kmail; no hagi canviat. Si el botó <guibutton>Configura...</guibutton> està deshabilitat, és que el dorsal no disposa de suport per a diàleg de configuració. </para>
<para>Si us plau, referiu-vos als manuals de les aplicacions que es relacionen amb els dorsals per obtenir una descripció de les opcions presentades en els diàlegs de configuració dels dorsals. </para>
<para>Davant de les entrades del protocol de cada dorsal podeu ver una caixa de selecció, amb la qual podreu seleccionar quin dorsal s'usarà per a un cert protocol. Aquestes caixes de selecció són exclusives del protocol, el qual vol dir que si trieu un dorsal per a realitzar operacions &openpgp;, qualsevol implementació &openpgp; seleccionada prèviament serà deseleccionada, però la selecció del dorsal &smime; romandrà sense canvis. Si no hi ha cap dorsal seleccionat per a un cert protocol, el protocol se deshabilitat efectivament per a usar-lo en &kmail;. </para>
<para>Habiliteu aquesta opció si desitgeu que se us demani confirmació quan empreu <menuchoice><guimenu>Carpeta</guimenu><guimenuitem>Mou tots els missatges a la paperera</guimenuitem></menuchoice>.</para>
<para>Habiliteu aquesta opció si els missatges importants no haurien de ser esborrats durant la caducitat, &ead;, durant la eliminació automàtica dels missatges antics.</para>
<para>Aquesta opció controla què succeeix si premeu una de les dreceres de teclat per anar al següent o anterior missatge sense llegir (&pex;, <keycap>Espai</keycap>). Si demaneu al &kmail; que vagi al següent missatge sense llegir i no n'hi ha cap sota el que està actualment seleccionat, succeirà el següent: <itemizedlist> <listitem> <para>Si està seleccionat <guilabel>No ho recorreguis tot</guilabel>, no succeirà res. </para> </listitem> <listitem> <para>Si està seleccionat <guilabel>Recorre la carpeta actual</guilabel>, el &kmail; cercarà un missatge sense llegir des del principi de la carpeta actual. Si no se'n troba cap, no succeirà res.</para> </listitem> <listitem> <para>Si està marcat <guilabel>Recorre totes les carpetes</guilabel>, el &kmail; primer cercarà missatges sense llegir en la carpeta actual. Si no en troba cap, el &kmail; cercaria en la següent carpeta a veure si conté missatges sense llegir. </para> </listitem> </itemizedlist> De igual manera podeu demanar-li al &kmail; que vagi al missatge anterior sense llegir. </para>
<para>Si aquesta opció està habilitada el &kmail; anirà cap al següent missatge sense llegir quan entreu a una carpeta. Si no ho està, el &kmail; anirà al primer missatge nou o, si no n'hi ha, cap a l'últim missatge que vàreu seleccionar en aquesta carpeta.</para>
<para>Quan seleccioneu un <guilabel>nou</guilabel> missatge, el &kmail; canviarà l'estatus del mateix a <guilabel>llegit</guilabel> després del nom de segons que heu configurat aquí. Si deshabiliteu aquesta opció, els missatges es mantindran en l'estatus de <guilabel>nou</guilabel>.</para>
<para>Durant l'arrossega d'un missatge cap a una altra carpeta, apareixerà una petita finestra emergent que us preguntarà si el desitgeu copiar o moure. Si deshabiliteu aquesta opció, el missatge serà mogut immediatament, sense la finestra emergent.</para>
<para>Aquí podeu establir la carpeta que haurà d'estar seleccionada per omissió si engegueu el &kmail;. Si tan sols useu carpetes &imap;, potser voldreu establir aquí la carpeta entrada. Si ho feu, podeu plegar les carpetes locals de la llista i, en aquest cas, romandran plegades quan s'engegui el &kmail;.</para>
<para>Fa possible emmagatzemar les entrades de les aplicacions de Kontact (KOrganizer, KAddressBook i KNotes). Aquesta opció ha d'estar establerta si aneu a configurar Kontact com a un <guilabel>client Kolab per a KDE</guilabel>. Aquesta opció haurà d'estar habilitada si també us cal afegir els recursos adequats des del <guilabel>Centre de control KDE</guilabel> (kcontrol) en la secció <guilabel>configuració de Recursos KDE</guilabel>. S'hauran d'afegir els recursos de <guilabel>Kolab</guilabel> en el cas de que la funcionalitat del recurs s'apliqui a la configuració del <guilabel>client Kolab per a KDE</guilabel>.</para>
<para>Per omissió el format és <guilabel>Estàndard (Ical / Vcard)</guilabel> per a les carpetes calendari (Ical) i per a les carpetes llibreta d'adreces (Vcard). Això farà que totes les característiques de Kontact estiguin disponibles.</para>
<para>Els usuaris de <guilabel>Kolab</guilabel> haurien d'escollir <guilabel>Kolab (XML)</guilabel>. Aquest format usa un model propi que s'apropa més al que s'empra en el Microsoft Outlook(tm) i proporciona una major compatibilitat.</para>
<para>Escolliu entre els idiomes disponibles per establir els noms de la carpeta d'emmagatzemament <guilabel>IMAP</guilabel> en el vostre idioma local. Tingueu present que aquesta opció tan sols està destinada a compatibilitat amb el Microsoft Outlook(tm). No es recomana que canvieu les opcions preestablertes a menys que ho heu de fer, donat no és possible canviar els idiomes.</para>
<para>Seleccioneu el pare de les carpetes de recurs <guilabel>IMAP</guilabel>. Hauríeu de triar el nom del vostre compte <guilabel>IMAP/DIMAP</guilabel>. Per omissió, el servidor <guilabel>Kolab</guilabel> estableix la safata d'entrada de <guilabel>IMAP</guilabel> per a que sigui el pare.</para>
<para>No hauríeu de necessitar veure les carpetes que mantenen els recursos <guilabel>IMAP</guilabel>. De tota manera, si les voleu veure, podeu fer-ho habilitant aquesta opció.</para>
<para>Les invitacions es solen enviar com a adjunts a un correu. Habilitant aquesta opció, permetreu que els correus d'invitació s'enviïn en el text del correu, el qual és necessari per a enviar invitacions i respostes per al Microsoft Outlook(tm).</para>
