Aquest capítol dóna una visió general de com funcionen les capes en el &chalk;. L'ús extensiu del &chalk; requerirà gairebé segur algun coneixement de capes. Usant les capes, podreu treballar en una part de la imatge sense tocar-ne la resta, i la majoria d'efectes s'apliquen millor en una capa, per comptes de tota la imatge. Per suposat, si voleu aplicar un efecte a tota la imatge, el &chalk; us ofereix aquesta possibilitat, i no hi ha res en contra. La idea darrera de les capes és bastant simple. Com suggereix el nom, les capes estan una a sobre de l'altra, i totes juntes conformen la pila de capes. La imatge final resultant és la que veieu quan mireu la pila des de dalt a baix. Això vol dir que normalment les capes de dalt de la imatge tindran més o menys transparència, ja que no podeu mirar a través d'una capa que no tingui transparència. (El &chalk; treballa amb opacitat per comptes de transparència. Una capa que sigui 100% opaca, és 0% transparent, i viceversa.) Una capa més alta de la pila s'aplica després que una baixa. Per exemple, si la vostra imatge té quatre capes, numerades d'1 (la més baixa) a 4 (la més alta), l'efecte que la número 4 afegeix a la imatge s'aplica al resultat de l'aplicació de les capes 1 a 3. Cada imatge que editeu en el &chalk; té capes. Quan creeu una nova imatge, la caixa de capes (mostrada normalment com a la part inferior dreta de la vostra pantalla, mireu aquesta secció) tindrà una capa. El dibuix i l'edició que feu s'aplica a aquella capa. Un cop afegiu més capes, podeu escollir en quina part de la imatge voleu treballar, seleccionant la capa respectiva. Tot dibuix més endavant s'aplica llavors a aquella capa, fins que en volgueu selecconar una altra. Les capes també són una manera excel·lent de comprovar que afegir certs efectes (o aplicar certes modificacions d'imatge) surten bé. Afegir una capa que contingui el què voleu provar, i mostrar o amagar-ho amb la icona de l'ull de la caixa d'imatge. Podeu aprofitar especialment aquest mètode si teniu molts efectes per a provar: mostrar-los i amagar-los en qualsevol combinació, i decidir quin us agrada més. I com que podeu moure les capes, podeu també experimentar amb l'ordre en que s'apliquen els efectes. Mireu el tutorial de seleccions i capes per a una petita introducció. La caixa de capes és l'instrument que més usareu per a treballar amb capes. Us dóna una visió general de les capes que estan presents a la vostra imatge, i usant-lo podeu gestionar les capes afegint-ne, esborrant-ne, reordenant-les o modificant-les. La caixa de capes té tres parts. La mitjana dóna una vista general de les capes de la imatge. A la part de dalt, podeu arranjar algunes propietats de la capa actual. A sota, es poden trobar un parell d'opcions de gestió de capes. Les següents seccions descriuen aquestes tres parts en detall. Aquesta part mostra quines capes estan presents a la vostra imatge. En una estructura d'arbre, es mostra la jerarquia del grup de capes: les capes d'un grup de capes es mostren una mica més a la dreta per a indicar que pertanyen a aquest grup. Per a cada capa, es mostra una icona de previsualització i el seu nom. El nom de la capa està precedit per una icona de carpetasi està en un grup de capes. A més, hi ha dos indicadors: la icona de l'ull mostra si la capa està actualment visible (un ull obert indica que la capa és visible, un ull tancat, que no ho és), i la icona del candau indica si la capa està bloquejada. No es poden fer canvis en una capa bloquejada. Quan cliqueu en una icona d'ull d'una capa, la seva visibilitat canvia de visible a invisible i viceversa. Clicant la icona del candau habilitareu o deshabilitareu l'edició de la capa. Podeu clicar en el nom de la capa actual per a reanomenar-la. Noteu que per a reanomenar una capa, aquesta ha de ser l'actual. No cal que activeu una capa per tal de fer-la (in)visible o des(bloquejada) via les icones d'ull i de candau, respectivament: aquestes funcionen directament. Doblecliqueu en una entrada de capa de la llista per a obrir el diàleg Propietats de capa. Aquest diàleg mostra un espai de color de capa i un perfil. També podeu canviar-li aquí el nom, l'opacitat i el mode de composició. La part de dalt de la caixa de capes conté dos controls per a arranjar les propietats de la capa actualment seleccionada. La caixa de llista de l'esquerra us permet d'arranjar ràpidament el mode de composició de la capa. El camp de creixement/decreixement i la barra de desplaçament es poden usar per a canviar l'opacitat de la capa. A la part de baix de la caixa de capes, hi ha cinc botons. D'esquerra a dreta, aquests són els següents. La icona Nova capa engega un submenú des del qual podeu escollir quin tipus de capa voleu afegir-hi. Aquest menú també es pot obrir dretclicant a la caixa de capes. Els botons Mou la capa avall i Mou la capa amunt mouen la capa actual un nivell amunt o avall, respectivament, dins del grup de capes actual. Si la capa ja és l'última o la primera dins del grup de capes, intentar moure-la més enllà la portarà fora del grup de capes. El botó Propietats de capa obre el diàleg Propietats de capa, just com si haguéssiu dobleclicat a la capa. El botó Esborra la capa elimina la capa actual. Com que les capes són prou importants quan es treballa extensivament amb el &chalk;, podeu realitzar un munt d'operacions en elles. Totes estan disponibles via el menú Capa. Algunes de les possibilitats: Afegir, esborrar i duplicar capes; Crear i editar màscares de capa; Invertir, rotar, escalar i escapçar capes; Convertir capes entre espais de color; Desar capes com a imatges; Visualitzar histogrames de capes; Les capes d'ajustament són capes que consisteixen en un filtre i una selecció opcional. L'efecte de filtre s'aplica a la imatge composada de totes les capes sota la capa d'ajustament del grups de capes actual. La gran cosa és que les capes d'ajustament apliquen aquests efectes de manera no destructiva. Les dades de la imatge original no es modifiquen. Gairebé tots els filtres del &chalk; es poden usar a les capes d'ajustament -fins i tot filtres que baixarien la qualitat de la imatge. Per exemple, el filtre de gotes de pluja converteix a RGB de 8 bits abans de fer la seva màgia. Si intentessiu usar aquest filtre directament en una capa L*a*b* de 16 bits, el &chalk; us avisaria de la conversió a RGB i la tornada que causaria aquest filtre. No és així amb les capes d'ajustament: les dades originals no es toquen, de manera que aplicar el filtre és segur. Què passa llavors amb l'espai de color d'una capa d'ajustament? Per tal d'examinar aquest assumpte, heu de saber què passa quan el &chalk; renderitza una capa d'ajustament. Si la capa activa té una selecció activa, llavors aquesta selecció es copiarà i s'usarà com a màscara per a la capa d'ajustament. Si no hi ha cap selecció activa, llavors no hi haurà màscara i l'ajustament s'aplicarà a tota l'extensió de les capes sota la capa d'ajustament al grup actual. No hi ha manera d'afegir una màscara a una capa d'ajustament existent. Si hi ha una màscara a la capa d'ajustament, podeu editar-la usant les eines de dibuix ordinàries i les operacions de dibuix. El &chalk; composa les capes de sota a dalt, dins de cada grup de capa. L'agregat -o la projecció com també s'anomena- es filtra llavors per la capa d'ajustament. Si hi ha capes a sobre de la capa d'ajustament, aquestes es componen a la projecció. El &chalk; converteix totes les dades de capa abans de composar, de manera que la capa de més a sota en una imatge és en escala de grisos, totes les capes es converteixen a escala de grisos abans de compondre -i això vol dir que la projecció d'ajustament de capa serà també en escala de grisos. Amb aquest coneixement, entendreu per què el &chalk; pot oferir sovint una millor representació treballant amb capes a sobre d'una capa d'ajustament que hi és a sobre d'una complexa estructura de capa: el &chalk; usa la projecció i ni tan sols no mira les capes de sota de la capa d'ajustament. A no ser, és clar, que en canvieu un d'ells. Les capes es poden compondre de diverses maneres, cadascuna cridant un efecte diferent. Aquesta secció descriu els modes de composició disponibles. Cada descripció s'acompanya d'un exemple: a sobre d'una imatge original (mireu a sota), s'afegeix un gradient d'arc iris. La imatge original La imatge original La imatge original El mode Normal no fa res d'especial. Afegeix la capa a la imatge, i si no hi ha altres efectes especials com l'opacitat es canvien, les capes subratllades només seran visibles a llocs on la nova capa és transparent. El gradient aplicat amb el mode de composició Normal El gradient aplicat amb el mode de composició Normal El gradient aplicat amb el mode de composició Normal El mode Multiplicació barreja les dues capes de manera que la capa de sota queda acolorida per la nova capa. La imatge resultant és generalment bastant fosca. El gradient aplicat amb el mode de composició Multiplicació El gradient aplicat amb el mode de composició Multiplicació El gradient aplicat amb el mode de composició Multiplicació Els modes Crema, Emblanquina, Divideix i Pantalla fegeigen un efecte extra de cremada seguint els contorns per comptes s'usant línies rectes. A més, Crema i Divideix usen els colors invertits per comptes dels colors normals de la capa composada. El gradient aplicat amb el mode de composició Crema El gradient aplicat amb el mode de composició Crema El gradient aplicat amb el mode de composició Crema El gradient aplicat amb el mode de composició Emblanquina El gradient aplicat amb el mode de composició Emblanquina El gradient aplicat amb el mode de composició Emblanquina El gradient aplicat amb el mode de composició Divideix El gradient aplicat amb el mode de composició Divideix El gradient aplicat amb el mode de composició Divideix El gradient aplicat amb el mode de composició Pantalla El gradient aplicat amb el mode de composició Pantalla El gradient aplicat amb el mode de composició Pantalla Com Multiplica, el mode Sobreposa acoloreix la capa subratllada. La imatge resultant és aproximadament tant lleugera com la capa original. El gradient aplicat amb el mode de composició Sobreposa El gradient aplicat amb el mode de composició Sobreposa El gradient aplicat amb el mode de composició Sobreposa El mode Enfosquiment enfosqueix la capa subratllada i l'acoloreix per a encaixar amb els colors de la capa composada. El gradient aplicat amb el mode de composició Enfosqueix El gradient aplicat amb el mode de composició Enfosqueix El gradient aplicat amb el mode de composició Enfosqueix El mode Aclareix aclara la capa subratllada i l'acoloreix per a encaixar amb els colors de la capa composada. El gradient aplicat amb el mode de composició Aclareix El gradient aplicat amb el mode de composició Aclareix El gradient aplicat amb el mode de composició Aclareix Els modes Matís, Saturació i Valor apliquen respectively els components de matís, la saturació i el valor de la capa composada a la capa subratllada. El gradient aplicat amb el mode de composició Matís El gradient aplicat amb el mode de composició Matís El gradient aplicat amb el mode de composició Matís El gradient aplicat amb el mode de composició Saturació El gradient aplicat amb el mode de composició Saturació El gradient aplicat amb el mode de composició Saturació El gradient aplicat amb el mode de composició Valor El gradient aplicat amb el mode de composició Valor El gradient aplicat amb el mode de composició Valor El mode Color acoloreix la capa subratllada, proporcionant colors molt forts. El gradient aplicat amb el mode de composició Color El gradient aplicat amb el mode de composició Color El gradient aplicat amb el mode de composició Color Bàsicament, una màscara de capa és una màscara que emplaceu a la vostra capa de dibuix. Aquesta emmascararà literalment àrees de la capa, de manera que es mostra el contingut de sota a través d'ella. Podeu dibuixar en ella amb colors d'escala de grisos: com més negre sigui el color, menys brillarà la capa de sota, com més blanc, menys es mostrarà. Així, el blanc total no deixarà passar res, mentre que el negre total ho deixarà passar tot. Bàsicament, és una mica com seleccionar un tros de la vostra imatge i tallar-lo, de manera que els bits seleccionats se'n van. Així, per a què serveix una màsca aquí? El gran avantatge és que no és destructiu: si decidiu que heu emmascarat la part equivocada de la capa, podeu esborrar fàcilment la màscara i començar de nou, una cosa molt difícil (per no dir impossible, especialment entre sessions) amb el selecciona-talla habitual. Així, com crear una màscara? Hi ha dues maneres: Començant des de zero. CapaMàscaraCrea màscara. La màscara s'inicia amb tot retingut, és a dir, una màscara completament blanca. Bàsicament, no veureu cap canvi fins que no hi dibuixeu. Començant des de la selecció actual. CapaMàscaraMàscara des de selecció. La part seleccionada es convertirà a blanc. Això vol dir que tota la part seleccionada serà visible, les parts totalment deseleccionades seran invisibles, i la resta seran parcialment visibles, depenent de quanta àrea es va seleccionar. Primer, assegureu-vos que esteu editant la mascara, no la capa, assegurant que està marcat CapaMàscaraEdita màscara. (Està marcat per omissió.) Llavors podeu dibuixar a la capa com abans, només que ara dibuixeu a la màscara, per comptes de la capa mateixa. Per acabar de dibuixar a la màscara, podeu desmarcar la caixa Edita màscara. També hi ha l'opció de mostrar la màscara, marcant CapaMàscaraMostra la màscara. (Aquesta no es tà marcada per omissió). Aquesta opció renderitzarà la capa sencera com a una representació visual de la màscara en escala de grisos, per comptes de la capa real. Això pot ser útil per a veure on és la vostra màscara, però pot ser no tan útil quan voleu editar-la, perquè no podeu mirar la capa real. Altres accions: podeu esborrar també la màscara si no n'esteu satisfet, i voleu començar de nou, o simplement voleu esborrar-la, amb CapaMàscaraEsborra la màscara. També podeu aplicar la màscara, el que vol dir que la màscara es farà permanent. Això vol dir que la màscara s'esborra, però que el seu efecte de transparència es traspassarà a la capa.