|
|
|
|
<chapter id="fundamentals">
|
|
|
|
|
<chapterinfo>
|
|
|
|
|
<authorgroup>
|
|
|
|
|
<author
|
|
|
|
|
><firstname
|
|
|
|
|
>Mike</firstname
|
|
|
|
|
> <surname
|
|
|
|
|
>McBride</surname
|
|
|
|
|
> </author>
|
|
|
|
|
&traductor.Antoni.Bella;
|
|
|
|
|
</authorgroup>
|
|
|
|
|
</chapterinfo>
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
<title
|
|
|
|
|
>Fonamentals</title>
|
|
|
|
|
<para
|
|
|
|
|
>Aquesta secció de la documentació tracta com començar amb &kword;, introdueix les plantilles a l'usuari i tracta una diferència important entre els dos principals tipus de plantilles.</para>
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
<sect1 id="starting-kword">
|
|
|
|
|
<title
|
|
|
|
|
>Començar amb &kword;</title>
|
|
|
|
|
<indexterm
|
|
|
|
|
><primary
|
|
|
|
|
>començar amb &kword;</primary
|
|
|
|
|
></indexterm>
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
<para
|
|
|
|
|
>&kword; es pot iniciar d'una d'aquestes quatre maneres:</para>
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
<orderedlist>
|
|
|
|
|
<listitem>
|
|
|
|
|
<para
|
|
|
|
|
>Podeu seleccionar &kword; a través del sistema de menús, sota: <menuchoice
|
|
|
|
|
><guimenu
|
|
|
|
|
>Botó K</guimenu
|
|
|
|
|
><guimenuitem
|
|
|
|
|
>Oficina</guimenuitem
|
|
|
|
|
> <guimenuitem
|
|
|
|
|
>KWord</guimenuitem
|
|
|
|
|
></menuchoice
|
|
|
|
|
>.</para
|
|
|
|
|
>
|
|
|
|
|
</listitem>
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
<listitem>
|
|
|
|
|
<para
|
|
|
|
|
>Si esteu en un programa de terminal (&konsole;, <application
|
|
|
|
|
>Xterm</application
|
|
|
|
|
>, &etc;), podeu escriure: <screen
|
|
|
|
|
><prompt
|
|
|
|
|
>$</prompt
|
|
|
|
|
> <userinput
|
|
|
|
|
><command
|
|
|
|
|
>kword &</command
|
|
|
|
|
></userinput
|
|
|
|
|
></screen
|
|
|
|
|
></para>
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
<para
|
|
|
|
|
>O</para>
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
<para
|
|
|
|
|
><screen
|
|
|
|
|
><prompt
|
|
|
|
|
>$</prompt
|
|
|
|
|
> <userinput
|
|
|
|
|
><command
|
|
|
|
|
>kword</command
|
|
|
|
|
> <replaceable
|
|
|
|
|
>nom_fitxer</replaceable
|
|
|
|
|
> &</userinput
|
|
|
|
|
></screen
|
|
|
|
|
></para>
|
|
|
|
|
</listitem>
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
<listitem>
|
|
|
|
|
<para
|
|
|
|
|
>Usant &konqueror;, podeu fer clic sobre el fitxer de dades (els documents de &kword; acaben amb <literal role="extension"
|
|
|
|
|
>.kwd</literal
|
|
|
|
|
>). Això iniciarà automàticament &kword; i començarà editant el fitxer.</para>
|
|
|
|
|
</listitem>
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
<listitem>
|
|
|
|
|
<para
|
|
|
|
|
>Usant l'espai de treball de &koffice;.</para>
|
|
|
|
|
</listitem>
|
|
|
|
|
</orderedlist>
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
</sect1>
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
<sect1 id="template-intro">
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
<title
|
|
|
|
|
>Una introducció a les plantilles</title>
|
|
|
|
|
<indexterm
|
|
|
|
|
><primary
|
|
|
|
|
>plantilles</primary
|
|
|
|
|
><secondary
|
|
|
|
|
>introducció</secondary
|
|
|
|
|
></indexterm>
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
<para
|
|
|
|
|
>Bé, de manera que la primera qüestió d'un nou usuari serà aquesta:</para>
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
<para
|
|
|
|
|
><emphasis
|
|
|
|
|
>Perquè necessito usar un processador de text basat en marcs, quan soc perfectament feliç escrivint les meves cartes en el meu processador de text actual (orientat a disposició de pàgina)? </emphasis
|
|
|
|
|
></para>
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
<para
|
|
|
|
|
>La bona notícia és que acostumar-se a un processador de text basat en marcs és fàcil i una vegada que es selecciona una plantilla, &kword; pot actuar com a un processador de text de disposició de pàgina. Hi ha plantilles disponibles per a una correspondència simple i d'ús dia a dia.</para>
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
<para
|
|
|
|
|
>Quan us calgui crear un document més complex (cartes, cartells, &etc;), no necessitareu canviar a una aplicació diferent per a generar aquests documents especials. Hi ha plantilles en &kword; que us ajudaran a generar cartes o altres documents més complicats.</para>
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
<para
|
|
|
|
|
><emphasis
|
|
|
|
|
>Quines són les plantilles i què poden fer per l'usuari?</emphasis
|
|
|
|
|
></para>
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
<para
|
|
|
|
|
>Una plantilla és com el motlle inicial per a un document.</para>
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
<para
|
|
|
|
|
>Quan un usuari pretén escriure un document, ja disposa d'una idea de com va a quedar el producte final. Si s'està escrivint una carta a un negoci, un document amb una sola columna, que ocupa tota la pàgina des de dalt fins abaix. I quan un usuari pretén escriure un article per a una organització local, pot voler un títol gran a sobre, i diverses columnes per a articles de notícies recents.</para>
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
<para
|
|
|
|
|
>Amb &kword;, aquesta noció predeterminada de com haurà d'aparèixer s'usa per a seleccionar una plantilla. Usant una plantilla, es crea un conjunt de marcs per a aproximar aquesta disposició final. Per a una carta de negocis, un document amb un gran marc que ocupi la pàgina des de dalt fins abaix i de costat a costat seria la millor selecció. De tota manera, per a una publicació, és més adequat un document de dues o tres columnes. Una vegada seleccionada aquesta plantilla, &kword; crearà els marcs de manera automàtica.</para>
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
<para
|
|
|
|
|
><emphasis
|
|
|
|
|
>I si l'usuari decideix canviar la disposició després de seleccionar una plantilla?</emphasis
|
|
|
|
|
></para>
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
<para
|
|
|
|
|
>Això no és problema. Si un document comença amb una sola columna i després decideix que és millor dues columnes, s'hi pot afegir una altra. El propòsit de les plantilles és no limitar la capacitat per a canviar la disposició d'un document, si no més aviat estalviar alguna feina a l'usuari si això és possible. Escollir la plantilla correcta quan es comença un document simplificarà el formatat (al contrari que seleccionant sempre la plantilla per omissió i fent els canvis després). Seleccionar la plantilla equivocada no limitarà la flexibilitat del document més endavant.</para>
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
<para
|
|
|
|
|
>La següent secció consisteix d'un dels temes més importants; què s'ha d'aprendre abans de començar a usar &kword;.</para>
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
</sect1>
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
<sect1 id="wp-vs-dtp">
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
<title
|
|
|
|
|
>La diferència entre plantilles orientades a text i de disposició de pàgina</title>
|
|
|
|
|
<indexterm
|
|
|
|
|
><primary
|
|
|
|
|
>plantilles</primary
|
|
|
|
|
><secondary
|
|
|
|
|
>Orientada a text/Disposició de pàgina</secondary
|
|
|
|
|
></indexterm>
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
<para
|
|
|
|
|
>És vital que les diferències entre les plantilles orientades a text i a disposició de pàgina us quedin clares.</para>
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
<variablelist>
|
|
|
|
|
<varlistentry>
|
|
|
|
|
<term
|
|
|
|
|
>Orientada a text</term>
|
|
|
|
|
<listitem>
|
|
|
|
|
<para
|
|
|
|
|
>Les plantilles orientades a text estan dissenyades per actuar com a processadors de text orientats a pàgina. Quan seleccioneu una plantilla orientada a text, creareu una plantilla amb un o més marcs. El primer marc és encaixat distintament a la mida del paper del document. Quan incrementeu o decrementeu la mida del paper o canvieu els marges, la mida del marc s'ajustarà automàticament. <emphasis
|
|
|
|
|
>No</emphasis
|
|
|
|
|
> podreu moure aquest marc per la pàgina i no el podreu eliminar. Si necessiteu ajustar la mida o la posició d'aquest marc, haureu d'<link linkend="page-format"
|
|
|
|
|
>ajustar els marges</link
|
|
|
|
|
>. A sobre del primer marc, podreu, per descomptat, afegir-hi marcs addicionals. Aquests marcs poden contenir imatges, text o el que voleu. Aquests nous marcs es poden moure, amidar i eliminar per amotllar-los a les vostres necessitats. Si voleu, &kword; pot ajustar el text al voltant del primer marc i qualsevol marc subseqüent.</para>
|
|
|
|
|
</listitem>
|
|
|
|
|
</varlistentry>
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
<varlistentry>
|
|
|
|
|
<term
|
|
|
|
|
>Disposició de pàgina</term>
|
|
|
|
|
<listitem>
|
|
|
|
|
<para
|
|
|
|
|
>Aquestes plantilles estan dissenyades per a la publicació. Quan seleccioneu una plantilla des d'aquesta classe, tots els marcs són creats iguals. Aquí és on resideix la diferència entre les plantilles de disposició de pàgina i les orientades a text. Cadascun dels marcs és independent de la mida de pàgina, i es pot moure o amidar sense canviar els marges, &etc; Per descomptat això també vol dir que alterar els marges o la mida del paper del vostre document requereix que moveu/canvieu la mida individual de cada marc. </para>
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
<note
|
|
|
|
|
><para
|
|
|
|
|
>A més de no tenir un marc de text principal, els documents amb disposició de pàgina no poden usar capçaleres o peus (tot i que aquests s'hi poden afegir com a marcs). Addicionalment, les notes al peu es poden gestionar en el mode de disposició de pàgina.</para
|
|
|
|
|
></note>
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
</listitem>
|
|
|
|
|
</varlistentry>
|
|
|
|
|
</variablelist>
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
<para
|
|
|
|
|
>Com podeu veure, l'elecció entre plantilles de disposició de pàgina i orientades a text és una elecció entre la flexibilitat (disposició de pàgina) i la conveniència (orientades a text). Podeu crear qualsevol document que voleu amb qualsevol tipus de plantilla.</para>
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
<para
|
|
|
|
|
>Si el concepte de plantilles encara resta confús, si us plau, continueu amb el següent tutorial. El primer document que podeu crear usarà una plantilla de disposició de pàgina. Això us hauria d'ajudar a comprendre exactament com funcionen les plantilles.</para
|
|
|
|
|
>
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
</sect1
|
|
|
|
|
>
|
|
|
|
|
</chapter>
|